Tot penja d’un fil
Avui veuràs la Consol,
anireu junts al teatre
i te l’enduràs al catre.
D’avui no passa. Ja t’has
polit un ou en sopars
i el vols veure amortitzat.
Ho tens tot ben calculat,
p’rò no comptes amb l’infart
que patiràs d’aquí a un quart.
No ets sinó un mort de permís.
De moment, et sents feliç:
tot va bé. Somrius tranquil
i penges d’un fil.
Tot penja d’un fil molt prim
que ens entestem a no veure
mentre anem, mentre venim,
sospesant desig i deure.
Provisionals i precaris,
creiem ser eterns. I, gregaris,
caiem als pous, fem el cim,
saltem de l’amor al crim,
alcem ciutats i en fem runes
i, obcecats, ignorem unes
tisores que d’aquí a poc
faran que el pobre titella
enamorat d’una estrella
esdevingui un trist manyoc.
Acabes de fer els dinou
i has guanyat el primer sou.
Ets una noia atractiva
i et saps jove, alegre i viva.
Tens projectes, tens amor
i també tens un tumor
que creix dins teu des d’ahir.
Ves, qui ho havia de dir...
Una tarda a l’hospital,
una revisió banal,
i el diagnòstic serà
inapel·lable i tardà:
no veuràs el proper abril,
i penges d’un fil.
Ets un dictador granat
i tens ben premut l’Estat
a dins del teu puny de ferro
fa quaranta anys, si no m’erro.
No et planteges cap perquè
i, borratxo de poder,
penses viure eternament.
P’rò en aquest mateix moment
algú enllesteix l’aparell
que demà et farà la pell
quan esclati al pas del teu
seguici, amb un pet molt breu.
Baveges d’orgull senil
i penges d’un fil.
I tu, el més fidel amant
que demà abandonaran.
I tu, l’hàbil carterista
de qui ja han trobat la pista.
I tu, l’artista adulat
que aviat serà oblidat.
I tu, l’expert financer
a punt de quedar al carrer.
I tu, polític rampant
que els vots crucificaran.
I tu, que em dius “Fins aviat”
abans de ser atropellat...
Tu i jo, aquell altre i tothom
no ens adonem com
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.