Pels intestins de la ciutat
de la ciutat,
cors i destins
s’han barrejat.
Creuant camins
van al combat
petits bocins
d’Humanitat.
Dins els vagons,
el cansament
busca racons,
busca un seient.
Interseccions,
tangent, secant...
Són tants els mons
entrexocant!
Poblenou, Urquinaona
Sota terra, Barcelona
Llacuna, Sant Ildefons
canta unes altres cançons.
Gorg, Zona Universitària
Dins la gàbia més gregària
Rambla d’En Just Oliveras
s’hi amunteguen xais i feres.
Arc de Triomf, Fondo, Espanya
Hi ha gent vulgar, gent estranya.
Poble Sec, Sant Roc, Entença
L’un parla sol, l’altre pensa.
Can Serra, Glòries, Vallcarca
Hi ha qui va llegint el Marca,
Riera, Hostafrancs, Almeda
d’altres, Joyce o Rodoreda.
La Pau, Baró de Viver
El pencaire matiner
Can Boixeres, Maragall
no pot reprimir un badall.
Valldaura, Navas, Canyelles
Però brillen mil estrelles
Plaça del Centre, Tetuan
dins els ulls d’algun infant.
Selva de Mar, Llucmajor
Bafarades de suor,
Drassanes, Pàdua, Liceu
una trepitjada al peu.
Verdaguer, Gornal, Montbau
“Què em deixen baixar, sisplau?”
Sant Josep, Clot, Sant Martí
“Massa tard, qui els va parir!”
Sant Andreu, Lesseps, Sagrera
Algú afaita la cartera
Bellvitge, Universitat
d’un turista despistat.
Pubilla Cases, Florida
De tant en tant un suïcida
Roquetes, Virrei Amat
queda més o menys trinxat.
Passeig de Gràcia, Besòs
Un cos busca un altre cos.
Can Vidalet, Joanic
Algun cul rep un pessic.
Parc de Montjuïc, Congrés
L’skin mira de través
Bac de Roda, Bogatell
algú massa fosc de pell.
La Campana, Ciutadella
Una buida cantarella
Torras i Bages, Verneda
et pidola una moneda.
Trinitat Nova, Gavarra
Desafina una guitarra
Monumental, Guinardó
o un pollós acordió.
Hospital Clínic, Sant Pau
Aquí dins el cel no és blau,
Tarragona, Fabra i Puig
és color de gos com fuig.
L’Hospitalet, Santa Eulàlia
Algú somnia en Itàlia
Carrilet, Vilapicina
p’rò l’espera l’oficina.
Sant Antoni, Feixa Llarga
Quan la via és massa amarga
Mundet, Torrassa, Badal
i el túnel no té final,
Mercat Nou, Alfons X
no és fàcil reprendre alè
Collblanc, Diagonal, Marina
i enfrontar-se a la rutina.
Jaume I, Catalunya
Veus la noia que s’allunya
Barceloneta, Fontana
caminant per l’altra andana.
Paral·lel, Palau Reial
Li voldries fer un senyal
Sants, Penitents, Rocafort
p’rò no en queda ni el record.
Girona, Joan XXIII
Un borratxo queda estès.
Camp de l’Arpa, Pep Ventura
La gent passa i no s’atura.
Urgell, Maria Cristina
La indiferència camina
Les Corts, Ildefons Cerdà
portant tothom de la mà.
Vall d’Hebron, Santa Coloma
Fem un punt, o un punt i coma.
Via Júlia, Cornellà
Resignem-nos a deixar
Besòs Mar, Trinitat Vella
no resolta la graella
Sagrada Família, Encants
d’aquests encreuats gegants.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.