Pels intestins de la ciutat
de la ciutat,
cors i destins
s’han barrejat.
Creuant camins
van al combat
petits bocins
d’Humanitat.
Dins els vagons,
el cansament
busca racons,
busca un seient.
Interseccions,
tangent, secant...
Són tants els mons
entrexocant!
Poblenou, Urquinaona
Sota terra, Barcelona
Llacuna, Sant Ildefons
canta unes altres cançons.
Gorg, Zona Universitària
Dins la gàbia més gregària
Rambla d’En Just Oliveras
s’hi amunteguen xais i feres.
Arc de Triomf, Fondo, Espanya
Hi ha gent vulgar, gent estranya.
Poble Sec, Sant Roc, Entença
L’un parla sol, l’altre pensa.
Can Serra, Glòries, Vallcarca
Hi ha qui va llegint el Marca,
Riera, Hostafrancs, Almeda
d’altres, Joyce o Rodoreda.
La Pau, Baró de Viver
El pencaire matiner
Can Boixeres, Maragall
no pot reprimir un badall.
Valldaura, Navas, Canyelles
Però brillen mil estrelles
Plaça del Centre, Tetuan
dins els ulls d’algun infant.
Selva de Mar, Llucmajor
Bafarades de suor,
Drassanes, Pàdua, Liceu
una trepitjada al peu.
Verdaguer, Gornal, Montbau
“Què em deixen baixar, sisplau?”
Sant Josep, Clot, Sant Martí
“Massa tard, qui els va parir!”
Sant Andreu, Lesseps, Sagrera
Algú afaita la cartera
Bellvitge, Universitat
d’un turista despistat.
Pubilla Cases, Florida
De tant en tant un suïcida
Roquetes, Virrei Amat
queda més o menys trinxat.
Passeig de Gràcia, Besòs
Un cos busca un altre cos.
Can Vidalet, Joanic
Algun cul rep un pessic.
Parc de Montjuïc, Congrés
L’skin mira de través
Bac de Roda, Bogatell
algú massa fosc de pell.
La Campana, Ciutadella
Una buida cantarella
Torras i Bages, Verneda
et pidola una moneda.
Trinitat Nova, Gavarra
Desafina una guitarra
Monumental, Guinardó
o un pollós acordió.
Hospital Clínic, Sant Pau
Aquí dins el cel no és blau,
Tarragona, Fabra i Puig
és color de gos com fuig.
L’Hospitalet, Santa Eulàlia
Algú somnia en Itàlia
Carrilet, Vilapicina
p’rò l’espera l’oficina.
Sant Antoni, Feixa Llarga
Quan la via és massa amarga
Mundet, Torrassa, Badal
i el túnel no té final,
Mercat Nou, Alfons X
no és fàcil reprendre alè
Collblanc, Diagonal, Marina
i enfrontar-se a la rutina.
Jaume I, Catalunya
Veus la noia que s’allunya
Barceloneta, Fontana
caminant per l’altra andana.
Paral·lel, Palau Reial
Li voldries fer un senyal
Sants, Penitents, Rocafort
p’rò no en queda ni el record.
Girona, Joan XXIII
Un borratxo queda estès.
Camp de l’Arpa, Pep Ventura
La gent passa i no s’atura.
Urgell, Maria Cristina
La indiferència camina
Les Corts, Ildefons Cerdà
portant tothom de la mà.
Vall d’Hebron, Santa Coloma
Fem un punt, o un punt i coma.
Via Júlia, Cornellà
Resignem-nos a deixar
Besòs Mar, Trinitat Vella
no resolta la graella
Sagrada Família, Encants
d’aquests encreuats gegants.
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.