Temps i temps


Temps i temps passat,
camí desolat
que ens acompanyes,
negra i llarga nit
amb l'eco d'un crit
a les muntanyes.

He de viure aquí,
lligat al camí
de la meva terra,
amb la seva sort,
la seva dissort,
fins fer-me desferra.

Temps i temps deixant
de ser aquell infant
que amb tu jugava
fins que els meus sentits
van dir-me, amb neguits,
que t'estimava.

I ara amb tu al costat,
amor de veritat,
companya dels dies,
oblidant records,
segueixo l'esforç
i espero alegries.

Temps i temps patint,
vivint i morint,
plens de preguntes,
amb la cara al vent,
la sang nova ardent
i les mans juntes.

I no em sap pas greu,
així, vora teu,
cremar tanta vida,
si és que amb aquest foc
alcem altre cop
la terra dormida.
Versión de Lluís Llach
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.