La mestressa
i porta sabates de talles més grans,
i al sortir del seu despatx, es pren un tallat, es fuma un cigar
i compta les hores que té pel davant:
Cinemes gastats, versió original i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard, ni parla gaire alt, estornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat,
i té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans i els fills de les dones amb qui s'han casat,
tant sols uns detalls, jerseis i xandalls, els veu un cop l'any.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.
La mestressa baixa el cap quan pensa en comiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars que ronquen de dia
com vidres trencats i surten de nit quan el món s'ha acabat,
reflexada al mig del plat nota el forat, el buit dels sopars
i omple cadires amb noms shakesperians,
Cordèlia i el Rei i els comtes de Kent li donen la mà.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
«"La mestressa" és una cançó que vaig fer seguint l'estela de "La tieta" de Serrat, pensant en com seria l'any 2007. És cert que la figura de la dona soltera, fumadora i solitària, amant de la cultura i amb una tristesa de fons que no aflora mai, m'ha acompanyat al llarg de tota la meva vida i necessitava regalar-li aquesta cançó.»
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.