La mestressa
i porta sabates de talles més grans,
i al sortir del seu despatx, es pren un tallat, es fuma un cigar
i compta les hores que té pel davant:
Cinemes gastats, versió original i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard, ni parla gaire alt, estornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat,
i té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans i els fills de les dones amb qui s'han casat,
tant sols uns detalls, jerseis i xandalls, els veu un cop l'any.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.
La mestressa baixa el cap quan pensa en comiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars que ronquen de dia
com vidres trencats i surten de nit quan el món s'ha acabat,
reflexada al mig del plat nota el forat, el buit dels sopars
i omple cadires amb noms shakesperians,
Cordèlia i el Rei i els comtes de Kent li donen la mà.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
«"La mestressa" és una cançó que vaig fer seguint l'estela de "La tieta" de Serrat, pensant en com seria l'any 2007. És cert que la figura de la dona soltera, fumadora i solitària, amant de la cultura i amb una tristesa de fons que no aflora mai, m'ha acompanyat al llarg de tota la meva vida i necessitava regalar-li aquesta cançó.»
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
La cantante Rosa León publica Como la cigarra, el primer avance de Cartas de amor a María Elena Walsh, un proyecto producido por Alejo Stivel que reivindica la obra adulta de la creadora argentina desde el respeto, la admiración y la fidelidad a su espíritu.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El Secreto de los Arbustos, estrenado en noviembre pasado, surge del encuentro entre la cantautora chilena Pascuala Ilabaca y la orquesta SdC Big Band, y articula once composiciones que dialogan con realidades sociales, emocionales y políticas desde una sonoridad abierta y colectiva.