La mestressa
i porta sabates de talles més grans,
i al sortir del seu despatx, es pren un tallat, es fuma un cigar
i compta les hores que té pel davant:
Cinemes gastats, versió original i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard, ni parla gaire alt, estornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat,
i té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans i els fills de les dones amb qui s'han casat,
tant sols uns detalls, jerseis i xandalls, els veu un cop l'any.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.
La mestressa baixa el cap quan pensa en comiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars que ronquen de dia
com vidres trencats i surten de nit quan el món s'ha acabat,
reflexada al mig del plat nota el forat, el buit dels sopars
i omple cadires amb noms shakesperians,
Cordèlia i el Rei i els comtes de Kent li donen la mà.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
«"La mestressa" és una cançó que vaig fer seguint l'estela de "La tieta" de Serrat, pensant en com seria l'any 2007. És cert que la figura de la dona soltera, fumadora i solitària, amant de la cultura i amb una tristesa de fons que no aflora mai, m'ha acompanyat al llarg de tota la meva vida i necessitava regalar-li aquesta cançó.»
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.
La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.