Estocolm
m'estiro sota la regalada ombra d'un om,
sota d'un om, escolta, sota d'un om
la meva vida passa, i tot el món.
I tot el món com passa, ai, tot el món
la meva vida estesa és perquè som,
i com que som, desperto, no hi cap la son.
No hi cap la son, escolta, no hi cap la son,
perquè el món em demana si sé per on,
aquest món, ai, demana, si sé per on.
Si cadascú és cadascú i si un parell són dos,
ningú és igual a ningú, ni el vençut ni el victoriós.
Cada un, acompanyat , pels seus vicis i virtuts,
acabarà en el forat, posadet en el taüt.
Per al món tinc resposta: jo sé per on
tornarà benaurança per a tothom,
per a tothom, escolta, per a tothom,
però hi ha massa persones que encara no ho són,
però hi ha massa persones, ai, que no ho són.
I quan tothom ho sàpiga, llavors la son,
donarà entrada al somni i roda el món,
i roda el món, escolta, com roda el món
superada la síndrome d'Estocolm,
superada, ai, la síndrome d'Estocolm.
Me'n queden, més o menys, uns quants milions,
de síndromes, pors, traumes, vés quins collons!
vés quins collons, escolta, vés quins collons.
La vida quina feina també per a l'om
i per a la seva ombra, rodo amb el món,
i com que tot rodola, qui sap cap on,
però s'intueix, s'olora, va per tothom,
va per tothom, escolta, va per tothom,
que és cap cosa bona, doncs així som,
que és cap, ai, cosa bona, doncs així som.
Fes-ho córrer, demostra-ho amb fets
i fon la neu que tot ho glaça, que surti el sol,
que surti el sol, escolta, que surti el sol,
m'estiro sota la regalada ombra d'un om,
la regalada, ai, ombra d'un om.
Tots duem un dimoni dins que surt al pitjor moment,
quan com més cosins, més endins, com la farina i el forment.
Si la cançó no has entès, no et preocupis, sol passar;
a mi em passa al Parlament, puig que em parli en català.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.