No tinc temps de fer-me vell


No tinc temps de fer-me vell.
Vull fer encara tantes coses
abans que el cos i el cervell
se'm marceixin com les roses...
Cal ser jove per poder
doctorar-se en incertesa,
tenir a punt sempre un per què,
mantenir la flama encesa
i girar com un penell.
No tinc temps de fer-me vell.

No tinc temps de fer-me vell.
Tinc pendents alguns viatges
i haig d'omplir encara el cistell
de records i de miratges,
viure un altre amor etern
dels que duren anys o dies
i que et poden dur a l'infern
p'ro mai no en prescindiries
quan s'arrapen a la pell.
No tinc temps de fer-me vell.

No tinc temps de fer-me vell.
Vull ser intrèpid, poca-solta,
cedir a qualsevol rampell
i entonar cants de revolta,
convertir el colesterol
en un xut d'adrenalina,
llegir llibres, fer el mussol,
escapar de la rutina
i alçar el vol com un ocell.
No tinc temps de fer-me vell.

No tinc temps de fer-me vell.
Vull jugar amb cartes marcades,
embarcar-me en un vaixell
cap a terres ignorades,
oblidar-me de fer plans
i dir mentides enormes
fer travetes als pedants
i pixar-me als uniformes.
Si em cal defensar el castell,
no tinc temps de fer-me vell.

No tinc temps de fer-me vell.
Ja sé que al final la Parca,
la gran puta del bordell,
em farà pujar a la barca,
p'rò li vull mostrar que sé
representar el darrer acte
amb l'empenta del primer
i amb la joventut intacta.
Fins que caigui del cartell,
no tinc temps de fer-me vell.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.