Octubre dolç
(Raimon)
que lentament escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
Un vent petit feia moure el fullam,
un so suau omplia l'aire clar,
mòrbida llum envelava el matí.
com oblidar aquell moment de goig?
Recorde bé la llunyana remor,
petjada breu de vida de ciutat,
clos de l'engany del tràfec dels humans,
coixí callat d'aquella hora i del lloc.
Jo passejant gaudia del bon temps
ben acordat amb tot el meu entorn.
Passat, futur no eren gens presents,
l'instant que fuig feia el meu viure ple.
Vaig sentir veus gairebé al meu costat,
l'última part d'un diàleg més llarg.
-Vine-te'n amb mi
no et faré res que no vulguis que et faci.
-No.
-Per què?
-Perquè no et conec prou encara.
-Pot ser una manera de coneixe'm més.
Vine-te'n amb mi,
no et faré res que no vulguis que et faci.
-Jo sóc molt jove i tinc molt de temps.
-Però jo no tic temps. Ja el temps
em té a mi.
Vine-te'n amb mi. On tu vulguis.
Amb mi.
-Les meves mans troben gust
acariciant els teus cabells.
-Que ja blanquegen.
-Els teus ulls tenen mirades
de sorpresa i desig.
Són mirades de nen.
-Et doblo l'edat.
-Beses amb força i tendresa alhora.
-Els teus pits són petits i plens,
la teva pell és raïm.
-Sembles molt net
i m'agrada l'olor del teu cos.
M'abraces i t'abraço.
Aquí recolzats a la soca de l'arbre
hem de semblar una estranya parella.
-Vine-te'n amb mi
no et faré res que no vulguis que et faci
-No. No et conec prou, ja t'ho he dit.
Es fa tard.
Me n'haig d'anar.
-No encara. Queda't.
-Adéu.
-Adéu, dolcesa i joventut.
Els teus ulls tenen el color
que el sol del matí desa
entre les branques més altes dels arbres.
-Adéu, home.
-Adéu, noia.
No hagués pogut, ni vull, treure'm dels ulls
tots els colors dels arbres que he mirat.
Bella cançó encara no cantada,
dansa distant que mai no ha estat ballada.
Temps era temps hi havia un infant
d'ulls ben oberts i ben desperta oïda.
Aquest infant, ingenu i neguitós,
viu dins del cos, precari cos d'un home.
Octubre dolç encenia colors
que lentameni escampava a l'atzar.
Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers
rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.
(1987)
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.