La segada del bon moro

I
Uns senyors de Dalt Vila
tenen moltes hisendes,
un seguici d'esclaus
i bones rendes.

El vent bufa en la flauta
dels senyors de Dalt Vila.
El senyor porta frac
i una levita.

Una levita lila,
un senyor de Dalt Vila.

Ai, la senyora
té una prendada
que el senyor sempre es queda boca badada.

II
D'hivern quan tomba el dia,
-fa tant de fred i plou-
la dama de Dalt Vila
vol oli nou.

L'oli nou de Fruitera:
cap no n'hi ha de tan blau.
A cercar-ne ha de córrer.
N'Amed, l'esclau.

El camí de Fruitera
és una torrentera.

I la senyora,
-ram-pa-ta-plam-,
amb l'oli tremparia
tot l'enciam.

III
Una baldraca d'oli
s'emporta ben formada,
que deixarà la dama
tota trempada.

Dins la cuina rodola.
Ha trencat la baldraca.
Ai, que l'oli s'escampa
com una taca.

I el majoral, què féu?
Li dóna l'oli seu.

I la senyora -ram-pa-ta-plam
tendrà encara oli nou
per a l'enciam.

IV
Promet als majorals:
-N'Amet no té el cor dur-
que vendrà a segar el blat
en ser madur.

Quan arribin les tasques
tan feixugues de juny,
se'n vindrà generós,
la falç al puny.

Un vespre de fortuna
gira el curs de la lluna.

Ai, els senyors,
cert que no els plau
quedar-se tan de sobte
sense l'esclau.

V
Pels camins de la fosca
N'Amed s'embarca.
Qui serà que capturi
la seva barca?

En arribar l'estiu
madura la blatera,
per tot seguen i baten,
manco a Fruitera.

Els vesins han porgat
i han ensacat el blat.

-Ai, majorals,
-el senyor crida-
segàreu sempre d'hora,
tota la vida.

VI
El majoral és vell,
té les cames feixugues,
les mans que li tremolen
li han tornat tan porugues...

Mai no vendrà N'Amed.
Potser, ni se'n recorda.
Ben a punt li tindrien
el dogal d'una corda.

Majorals, per Sant Pere
vull veure el blat a l'era.

Ai, que de nit,
-és fosca viva-
una barca de moros
s'acosta esquiva.