La veu del mar

Diria que no tinc por,
que, d'ella, en vaig encenalls.
Tot crema i jo ho miro, mut,
sense escarafalls:
els blats i les palleres
de la meva joventut.
Calla, dolor:
sóc ja de mi sols una resta,
però encar és íntima festa
sentir, de lluny, la veu del mar.