I qui pot dir

I qui pot dir que l'home no és una altra cosa
per molt que jugui a fer els canons i fer la
es crosses...
Creiem encara que fem que giri el món, encara,
quan sota les nostres petjades d'or la mort s'amaga.

Però encara no hem pogut corrompre el cor de l'alba;
No és tan poderós ni tan miserable el braç del bàrbar.

Però encara hi ha l'espurna d'una pau que brolla
Allà on l'orgull de l'amo i de l'esclau trontolla;
Allà on la fulla que cau a la tardor, vençuda,
regala el seu cos a la terra per fer flors menudes.

Encara l'home pot guarir de sa
ceguesa
per poc que s'adoni que sempre hi ha una flor que espera.