Entre la nit i l'aurora

Soc un addicte a l'hora
en que lluna i sol disputen
entre la nit i l'aurora
i encara hi ha prostitutes

i els petons es consumeixen,
com el gel a les begudes,
en boques que no coneixen,
és a dir, desconegudes.

I no hi ha escombraries
i tanquen les discoteques
i s'embossa la Gran Via
i tornen a obrir les fleques

i s'apaguen les faroles
i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles
per dir-te que et necessito.

I la mare matinada
creua històries que s'insulten,
unes ben aprofitades
mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida
o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides
o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se.

Desperta l'adolescència
amb la pol·lució nocturna.
Brota la concupiscència
i dels cors salten espurnes.

Els bars pugen les persianes
i engeguen les cafeteres
i els homes que tenen gana
de passió van al Riviera.