Rodamóns beats
i que quan canta no li plau sempre a punt per plantar cara
per a no perdre l'olor.
Som uns rodamóns beats, no diem que anem cremats,
toquem i ballem però no ens mirem als ulls
i amb les espatlles sota els farcells no sentim l'olor de la mar,
la medalleta al coll, la guerra dins les mans,
sabent que tot té el seu final.
Si tu surts ja pots senyar-te, caminant vas buscant la pau,
et critiquen si alces el cap i ja no ho pots suportar
i amb la cara esgarrapada per aquesta música robada
que per dintre és guardiola, et pren la vida i sona,
sabent que està tancada.
I mentrestant passa aquest nou-cents,
passem nosaltres i s'ajusta el temps,
s'obre el bagul i saps on és
i no te'n oblides mai més.
I mentrestant passa aquest nou-cents
i en el teu cos descamisat ho sents
i et plantes dret tota la nit
pensant en tots els llocs que has vist,
pensant en tots els llocs que has vist.
Adaptació: Valentí Gómez
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.