Els gegants

Els gegants, els gegants,
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants,
ara ballen com abans.

Llur alta mirada immòbil
ullprèn a tota la gent
que se'ls mira i els rodeja
sense fer cap pensament:
se'ls mira perquè són grans
i duen vestits llampants
i ballen cada moment...

Els gegants, els gegants,
són molt joves, són molt joves.
Els gegants, els gegants,
són joves eternament.

En llur dansa encarcarada
hi ha riallera majestat;
flabiol i tamborino
escau bé amb el seu posat;
raigs de ginesta olorosa
no els arriben ni a mig cos,
no els arriben ni a mig cos;

l'arruixada tremolosa
de papers de tots colors
cau damunt llurs testes reials,
cau damunt llurs testes reials,
que en resten irisades i glorioses.

P’rò ells passen alts i serens,
balançant-se tot fent via
entre florida alegria...
i els aires en resten plens.

La geganta i el gegant,
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant
ara ballen i sempre ballaran.