Temps perdut


A la vora de la mar he tornat a poc a poc
tot sentint el crit del temps
que s'emporta el meu record.

Un record ple de cançons de perfums i frec d'amor
d'un amor potser perdut a les aigües del meu port.

Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.

Ara l'aire ja no és aquell nostre
ni la sorra s'esborra al seu pas
sols em queda un grapat d'enyorança
i el teu mirar, i el teu mirar.

Les onades van portant
sensacions de mil colors
que amanyaguen el meu cant
barrejant notes i plors.

És un cant fruit del passat
endinsat en el meu cor
esborrall desdibuixat
de les ombres del teu cos.

Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.

Ara l'aire ja no és aquell nostre
ni la sorra s'esborra al seu pas
sols em queda un grapat d'enyorança
i el teu mirar, i el teu mirar.

Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.
Versión de Càstor Pérez
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.