Estocolm


Superada la síndrome d'Estocolm
m'estiro sota la regalada ombra d'un om,
sota d'un om, escolta, sota d'un om
la meva vida passa, i tot el món.
I tot el món com passa, ai, tot el món
la meva vida estesa és perquè som,
i com que som, desperto, no hi cap la son.

No hi cap la son, escolta, no hi cap la son,
perquè el món em demana si sé per on,
aquest món, ai, demana, si sé per on.
Si cadascú és cadascú i si un parell són dos,
ningú és igual a ningú, ni el vençut ni el victoriós.
Cada un, acompanyat , pels seus vicis i virtuts,
acabarà en el forat, posadet en el taüt.

Per al món tinc resposta: jo sé per on
tornarà benaurança per a tothom,
per a tothom, escolta, per a tothom,
però hi ha massa persones que encara no ho són,
però hi ha massa persones, ai, que no ho són.
I quan tothom ho sàpiga, llavors la son,
donarà entrada al somni i roda el món,
i roda el món, escolta, com roda el món
superada la síndrome d'Estocolm,
superada, ai, la síndrome d'Estocolm.

Me'n queden, més o menys, uns quants milions,
de síndromes, pors, traumes, vés quins collons!
vés quins collons, escolta, vés quins collons.
La vida quina feina també per a l'om
i per a la seva ombra, rodo amb el món,
i com que tot rodola, qui sap cap on,
però s'intueix, s'olora, va per tothom,
va per tothom, escolta, va per tothom,
que és cap cosa bona, doncs així som,
que és cap, ai, cosa bona, doncs així som.
Fes-ho córrer, demostra-ho amb fets
i fon la neu que tot ho glaça, que surti el sol,
que surti el sol, escolta, que surti el sol,
m'estiro sota la regalada ombra d'un om,
la regalada, ai, ombra d'un om.

Tots duem un dimoni dins que surt al pitjor moment,
quan com més cosins, més endins, com la farina i el forment.
Si la cançó no has entès, no et preocupis, sol passar;
a mi em passa al Parlament, puig que em parli en català.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO