Ulls tancats


Com un esborrall, la tardor
m'ha tacat i sento la pena.
Sota d'un arbre mig podrit
hi ha un gos que recita un poema.
Qui ha vist la cabellera d'or?
Qui ha vist l'englantina podrir-se?
Tinc el cor de màstic, groguenc...

Necessito molt ràpidament
un tren exprés que em porti fora,
on m'espero jo a mi mateix,
sleeping especial sense vora.
L'Europa occidental vindrà amb mi,
ens barallarem el setè dia
i es fugarà amb un pelegrí...

Tens uns pulmons amb puntets blaus,
t'he portat bunyols de quaresma,
en aquest llit hi manca el mar,
estimada, no respiris d'esma,
m'enfonso i no puc respirar
si no és l'aire de les maitines,
el cel és roig cap a llevant...

No deixis els núvols passar,
empassa-te'ls d'una vegada.
Un gemec difumina el carrer,
però troba la porta tancada.
Busco la lluna i no hi ha cel,
el clic-clic, l'ascensor automàtic,
insomni de somni de son...

Una hora tan sols per descansar;
esperits, feu un pas enrere;
poetes, doneu-vos la mà,
que ja comença la carrera.
Sóc com un ocell dissecat,
perdo una ploma cada migdia,
quan tanco els ulls ho veig més clar...
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO