L'oreneta

L'oreneta diu:
jo me'n vaig molt lluny.
No la sents piular des del finestró,
frisosament?
No la sents, amor,
quan fineix l'estiu?
Però tornarà com torna cada any,
les ales esteses, la nina eixerida.
Però no has plorat quan l'has vist partir,
pel camí del vent ha seguit cel enllà ta mirada
i li has dit amb un sospir:
Oreneta, adeu!
Però jo me'n vaig i no torno més,
porto el teu esguard com una estrella al pit,
calladament
me'n vaig poc a poc,
el bastó a la mà.
Deixava el portal com cada matí,
si els rostres em guaiten no res endevinen.
Per això he plorat tant quan ningú m'ha vist
i he dit amb l'esguard encarat a la teva finestra:
Ai, adéu,
fins a la mort!
Ai amor, adéu!