Als teus disset anys

Em sorprens quan em dius
amb l'esguard tan entristit
que la il·lusió de ser feliç la perds sovint,
disset anys són tan pocs
per donar-te per vençut
la vida no és res més que instants
obre-li les mans.

Alça el cap i no t'adormis
el món tot sencer t'espera
ho pots fer tot, tenir-ho tot, si vols.
Obre els ulls i fes dels dies
un tresor que vols conèixer,
del fons del mar sempre apareix el sol.

I si algú per poc preu
et promet el paradís
no ho creguis, no,
és un plaer sentir-se viu
el treball és la clau
que obrirà els teus anhels
has de lluitar i els teus amics saber escollir.