A les portes de l'oblit


Quan la mort s'emporta un amic que vols,
el seu nom no troba on passar la nit,
va cercant-te els llavis o el darrer escrit,
i entre les paraules fa el seu niu de dol.

Quan la mort s'emporta un amic que vols,
el seu nom travessa portes de l'oblit,
de vegades crida quan estàs dormint,
si el teu somni el deixa fora dels records.

Quan l'amic et deixa solament el nom,
fes-li un llit on pugui començar a dormir,
fes que no el desperti cap record mesquí,
broda amb la memòria el millor llençol.
Versión de Maria del Mar Bonet
Idiomas

Comentarios

A Ovidi Montllor

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO