Romanç de na Roseta


Per Cotaina vaig passar:
figueral a cada banda;
hi havia pomes en randa
i vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir
amb una fosca resolta;
pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".

No sé si ho feien a posta,
o per dàrem més tristor...
Uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.

A ca seua vaig anar
demanant na Rosa nostra;
això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".

Mentre pujava s'escala,
la pujava jo tot sol,
ella es tapava la cara
amb sa colga d'es llençol.

"Roseta, vos faig por,
que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tens sa clau
que travessa lo meu cor".

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
que es meu mal ja va augmentant".

Quan s'havia de morir,
s'enamorat hi era a prop.
Li va regalar una flor,
que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,
quatre joves la portaven;
tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.

A l'endemà, de matí,
va sortir de casa seua
i només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.