D'enhorabona
M’agrada sa vida amplota,
fumar puro i no estar esclau,
sempre as costat de s’al·lota
i, si em deixa, fotre un clau.
Quan li veig aquelles mames,
és prest vaig enravenat,
i quan ja s’obre de cames,
ja som dins es seu forat.
A tota hora feim l’amor,
només basta una mirada,
as sofà, a cada racó,
de dia i de matinada.
Cada dia la veig més bona,
cada minut i segon,
sé que de totes ses dones,
per jo és sa millor del món.
Dona meua sense tu,
què en faria de sa vida,
de jo no sé què en seria
si no t’hagués conegut.
Amb un somriure a sa cara,
me diu, cosa t’he de dir,
que de tu estic embarassada,
l’any que ve tindrem un fill.
Alla và!, quins senyors pits,
no els puc deixar de mirar,
ben grossos, redons, polits,
Però no te’ls deixes tocar.
Passava nit i altra nit,
jo que volia fer l’amor,
i quan anàvem as llit
jo deia sí i ella que no.
S’estimada panxa plena,
no faig res bé, quin procés,
ja veig que sa quarentena
durarà cent dies o més.
Però va arribar es gran dia
que tu ets mamà i jo papà,
tenir un fill en aquesta vida,
el més gran que et pot passar.
Autor(es): Josep Abelairas, Annabel Villalonga