Proserpina
Al carrer on visc hi tinc una veïna
jove, maca, ben creguda i que és fadrina,
amb un pare omnipotent, totpoderós,
magistrat amb un currículum que brilla
i una mare que no parla ja amb sa filla
perquè ocupa el temps en germinar llavors.
Quan es tanca dins la seva habitació
la vaileta s'entreté amb l'ordinador
rebel·lant-se contra tota disciplina.
Es recull fort els cabells amb una agulla
i xateja i es fa fotos i es despulla
amagada sota el nick de Proserpina.
Ella es pensa que és un noi de l'institut
però ha quedat en canvi amb un vell geperut
que la rapta i se l'emporta a una masia.
Qui és vostè? Digui'm si us plau. I aquí què hi fem?
Sóc Plutó i això es la porta de l'infern,
on casats viurem plegats i en harmonia.
Ell és l'ogre que a internet malversa els fons
qui controla d'amagat les inversions
arruïnant a aquells que hi fiquen els diners.
I en la seva renovada solitud
ella es grava fent striptease pel YouTube
per calmar els lladrucs dels gossos cancerbers.
Ja la mare corre trista amb passa ferma
i la terra que trepitja es torna erma
fins que al fi troba una pista: un cinturó
que la duu fins on retenen Proserpina.
D'un maníac ben segur n'és la joguina
va pensant l'encesa mare en el pitjor.
Allibera'm a la filla malparit
o et caurà al damunt la llei del meu marit.
Perdoneu-me, però ara és meva. M'hi he casat.
Prefereix estar amb un vell que l'omple d'or
que amb uns pares que la crien sense amor
i comença allí mateix un gran combat.
La noieta que ha vist tota aquella brega
deixa caure la joguina amb que es refrega
i s'escapa fent un salt pel finestral.
Pel camí i amb ànim de matar la gana
va menjant-se amb gran delit una magrana
i li arriba el regalim fins l'engonal.
Ja sóc lliure diu quan fuig dels aldarulls
aquest fruit que m'he menjat m'ha obert els ulls.
Vull combatre la injustícia amb optimisme
vull estendre arreu del món el priapisme
no vull pares castradors ni espòs prosaic.
Si us topeu amb algun ball dels que fa al web
recordeu que sempre dóna més que rep,
Proserpina és el seu nick, feu clic al like!
Autor(es): Marc García Arnau