Qui et va parir!
En aquell temps jo vivia a la lluna
els plaers terrenals m'estaven tots prohibits,
escrivia i cantava sense fer fortuna
i cuidava dels gatets ferits.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Un vespre plou i algú grata a la porta
vaig a obrir creient que és un altre gat pelut,
però redéu el felí que el diluvi em porta
eres tu, eres tu, eres tu.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Ulls ametllats de color de pistatxo
m'has posat sobre el cor el teu peu de vellut
a més sortosament no tenies mostatxo
ni exhibies una gran virtut.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Has burxat la meva vida bohèmia
passejant, passejant el foc dels teus vint anys
i per mi, pels meus gats i per als meus poemes
ho eres tot: el sol, els trons i els llamps.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Però el maleït pas del temps tot ho esquerda
tan sols el nostre amor havia començat
vas cremar les cançons i estripar els meus poemes
i també vas fer emprenyar els meus gats.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
I el súmmum ja, miserable bandarra,
quan a dins del rebost no ens hi quedava res
vas marxar i per fornir-te d'una botifarra
ara dorms al llit del carnisser.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Prou! - vaig pensar - m'has inflat les castanyes
renuncio als amors veneris d'aquí baix
jo me'n torno a la lluna enduent-me les banyes
els poemes, les cançons i els gats.
Ahh, ahh, ahh ahh qui et va parir!
ahh, ahh, ahh, ahh pobre de mi!
Autor(es): Georges Brassens