Solitud
Quan ve es bon temps
s’asseu as portal,
té calor si no surt de sa casa,
ventall a sa mà
demana “Com va?”
somriu a sa gent mentre passa.
No queden vesins,
es ca en es peus,
ningú més no li fa companyia,
es mira es fillets
jugant pes carrer
què són tot un crit a sa vida.
De nit els estels,
la vetllen dormida,
quan s’alba tenyeix el cel
somriu agraïda,
és un dia més
que li regala sa vida.