Som menorquí
Som d’un indret que “bon dia”
pels carrers sent els matins
i quan arriba sa fosca
escolt qualque “bona nit”.
D’allà on a s’estiu sa gent,
els fosquets seu a la fresca
amb els vesins as carrer
conversen fins que ve es vespre.
Som fill de binis i cans,
de sons, de llocs i d’estàncies,
de porxades i de sants,
de palaus, cases i tanques.
Som de Menorca, aquí he nascut,
he fet s’infància, és sa meva vida,
he trobat s’amor i que tant m’estim,
he tingut un fill, aquí jo vull viure
i també tenc clar que aquí vull morir.
Som d’un indret on sa vida
té redossa i repòs,
està amb pau i harmonia
i es temps passa poc a poc.
D’allà on diuen idò,
xerren, parlen, també rallen
d’on diuen Déu, deu i deu
i d’on sa llengua la salen.
Som d’una illa petita
que per contorn té la mar,
una terra que s’estima
sa seva virginitat.
Som de Menorca, aquí he nascut,
he fet s’infància, és sa meva vida
he trobat s’amor i que tant m’estim
he tingut un fill, aquí jo vull viure
i també tenc clar que aquí vull morir.
Era, som i seré menorquí