Amor fascinant
Les sirenes surten del mar
Jo no se si estic somiant
I s’en posen sempre a ballar
Quant senten el teu nom
I es tan falsa quant m’estima
i tan dolça quant menteix
que jo no puc jo no puc trencar
aquest cor de pedra que no en fa ni cas
crida i salta vesten corrents
que tu sabs veure el meu pensament
ets un dimoni de trons i llams
per molt que et punxi no treus mai sang
la teva cara la veig
reflexada en aquest mar
i ha una gent que parla molt baix
i un pastis untat de sang
una bruixa que es pantina
amb la pell d’un animal
jo t’aseguro que no había vist mai
ganivets que punxen i no fan mal
crida i salta vesten corrents
que tu sabs veure el meu pensament
ets un dimoni de trons i llams
per molt que et punxi no treus mai sang...