De petit
Quan era petit sempre era de nit no tenia por
I ara que soc gran se’n fa tan extrany amb tanta claror
I estaba tot ple d’imaginacio a la habitacio
I tot va ser un bon truc
i quant estic sol sempre pensó amb tu
i quant tot hagi acabat quant la lluna toqui el mar
trobare a faltar aquesta amistat
ja no vui entendre el mon
ni banderes ni colors
si pogues quedarme el teu record
quant la imatge es fon quan ja s’en va el sol
se me escapa el mon
paraules d’amor plenes de tristor
i amb un tros de cor
i quant bufa el vent en ve al pensament els teus ulls de foc
i amb les mans de sal en tremola el pols com un home gran
i quant tot hagi acabat quant la lluna toqui el mar
trobare a faltar aquesta amistat ja no vui entendre el mon
ni banderes ni colors
si pogues quedarme el teu record
quant era petit sempre era de nit i no tenia son
sumiant despert amb els ulls oberts i una llum de fons
i anant per el carrer men recordare de tot el que se
i ara que soc gran en pasen els anys com si fosin llams
i quant tot hagi acabat quant la lluna toqui el mar
trobare a faltar aquesta amistat ja no vui entendre el mon
ni banderes ni colors
si pogues quedarme el teu record ja no vui entendre el mon
ni banderes ni colors
si pogues quedarme el teu record quant era petit sempre era de nit i reia tot sol