Fabricant d'ales
Un mar de somnis corre per el meu cap
Massa petita per ser veritat
Ting unes ales que no puc portar
Jo te les dono amb el cor glassat
I si en dedico a imaginar
S’obren les ales i els cors trencats
Les demano cada nit
Pot ser están sota el meu llit
Soc l’amo del silenci
Amb la fressa dels teus crits
Quan obris les portes del teu cel
Quants somnis s’acabaran
Quant obris les portes del teu cel
Ai mare no se com dirte adeu
I el nen sumia somnis en va
Obrem les portes que vui marxar
Pero aquestas ales jo en vui quedar
Perque la mara es pugui salvar
I si la pegues de que servirá
S’obren les cartes i els cors trencats
Al voltant dels teus ulls
Unes llagrimes de sang
Primer dius que l’estimes
i despres la vols matar
Quan obris les portes del teu cel
Quants somnis s’hacabaran
Quant obris les portes del teu cel
Ai mare no se com dirte adeu
I escolta nena tu pots cambiar
Hian ales blanques per fabricar
La nit s’amaga i el sol vindra
Vindre a buscarte amb els ulls tencats
La foscor dels desti
que no tens per que patir
quan obris les portes del teu cel
quants somnis s’acabaran
quan obris les portes del teu cel
ai mare no se com dirte adeu
no se com dirte adeu
nose com dirte adeu