La Maria
La maria, m´explica que no vol tornar a frança
Quan eras, petita, el desembre congelabas
Mentides i comdemnas que no tenen mai pressa
I tenias mil formes diferentes de estar maca
I tant que ha costat trobarte, i tant que has mirat pels altres
I tant que has mirat de entendre el mon
La lidia, somia, que cambia la rutina
I agafar, manias, de com començar el dia
I es pensa, que es lliure, pero aixo nomes despista
Ya ho deia, la Silvia, pero jo no l´entenia
Dema no ho ser com sortire, si tas fet rei del teu Castell fesme el teu toc de gracia
Demanare el que no se, digam perque tremola el sol, perque els teus ulls m´espantant
La lidia i la maria, volen casar la Silvia i la Silvia nomes vol, viure la seva vida
Mirada despullada, desperta mossegada, mirada ben perduda i a mi en tocan la una