Andorra 1999
colgat de son, sota els llençols.
I, aquella nit, dins del seu llit,
va volar, se’n va anar molt lluny d’aquí;
va fer com els estels,
va caure del cel per un tub infinit:
va començar el seu camí.
De Tòquio a Roma, i a París;
de Riga, a Reyjkavíc.
Trípoli, Otawa, i fins a Cadaqués!
El món era seu mocador i el va estripar.
Conegué, del món, els principals
autors en vers, autors de cants.
I aquella nit, dins del seu llit,
amb en Sinatra, passejà tot Nova York.
Parà a fer un vermut
davant de la porta de Brandenburg,
i va continuar el seu camí...
De Tòquio a Roma, i a París;
de Riga, a Reykjavíc.
Trípoli, Otawa, i fins a Cadaqués.
I a Andorra a comprar-se un perfum!
De Tòquio a Roma, i a París;
de Riga, a Reykjavic.
Trípoli, Otawa, i fins a Cadaqués!
El món era seu mocador i el va estripar.
El despertà un cop a mig quart de set:
era un dilluns qualsevol.
Era un dilluns com un altre,
un dia més fosc que aquell pòster dels Blur
que havia caigut,
i jeia com un gos,
fidel com el despertador.