Joaquim
sempre respons amb pressa,
sempre corrents, horrible,
mai no tens temps.
Ja fa tres anys que “curres”
fent esborranys de textos
en aquell despatx de prestigi,
ja en fa tres anys...
I la Paula se’n va anar amb un argentí,
però tu dius que ja no plores com ahir...
Joaquim, ets un home de bé,
vas al cine i t’agrada anar de festa,
però van passant els anys
i l’amor no arriba al teu portal.
Joaquim, ets un noi solidari,
els dissabtes ajudes a l’alberg,
però van passant els anys
i sents aquest buit trist al cap.
Et vas graduar en empresarials
sense goig ni pena.
Ara fas anglès, no fos cas que el bufet
t’enviés cap al nord.
I, dels de la colla,
ja només quedes tu per casar...
Joaquim, ets un home de bé,
vas al cine i t’agrada anar de festa,
però van passant els anys
i l’amor no arriba al teu portal.
Joaquim, ets un noi solidari,
els dissabtes ajudes a l’alberg,
però van passant els anys
i sents aquest buit trist al cap.
Iorelé, iorelé, iorelé, ih-uh!
Iorelé, iorelé, iorelé, Joaquim!
Iorelé, iorelé, iorelé, ih-uh!
Ets el noi normal d’avui.
Iorelé, iorelé, iorelé, ih-uh!
Iorelé, iorelé, iorelé, Joaquim!
Iorelé, iorelé, iorelé, ih-uh!
Jo de gran seré com tu!
Com tu! Com tu, com tu!