El somni del cigne
blau enllà, sota el mar, dins un palau.
Mil vaixells plens de canons
i, foc!, jo, jo ja no hi sóc.
Digue’m que no,
que és un somni, una ficció.
Digue’m que mai
no vas creuar aquell mar;
que amb el sol,
amb la llum del dia que neix,
triomfarem, teixirem un cel.
No. No hi seràs més.
No em deixarà
aquell buit trist del cap
que tot, tot, ho fa anar
de cap per avall.
Ja no hi seré mai més...
Fosc als ulls i et veig a tu
Ara ets un cigne negre de mel.
I amb les ales contra el vent
fas art!, art, com jo l’entenc...
I qui sap,
si d’aquí a mil anys tornaràs
i triomfarem, teixirem un cel.
No. No hi seràs més.
No em deixarà
aquell buit trist del cap
que tot, tot, ho fa anar
de cap per avall.
Ja no hi seré mai més...