Creixem
és gris, és blau; el gel és sang.
Es crema fort i fa molt fred.
Veig la llum del meu hotel,
i et dic adéu, i tanco els ulls,
i el Bé es veu fosc, i el cel és blanc.
La sang que em bull al fons del cor
i el nom del món que crida fort.
I els anys del sol van acabar
amb la fe, la llum, la pau del bar.
Cervesa, sí, tu què hi diràs:
Si el mal és fosc i el gel és sang?
Si en aquest mar la Lluna riu?
Si plora el boig? Si crema el far?
Si tu somrius entre dos dents?
Si perdo el ulls per mal vident?
I vine entre els meus plors,
i vine entre els meus mals.
Juguem als caçadors,
juguem a fer-nos grans.
Cridem, amor, un altre taxi;
Cridem-lo fort, que no s’escapi.
Marxem del món que ens ha donat el Bé.
Buscaré entre línies
un semàfor verd.
Baixaré del taxi,
tu ja no hi seràs.
Entraré a casa
amb els llums apagats.
Des que ja no hi ets
que no menja el gat.
I vine entre els meus plors,
i vine entre els meus mals.
Juguem als caçadors,
juguem a fer-nos grans.
Cridem, amor, un altre taxi;
Cridem-lo fort, que no s’escapi.
Marxem del món que ens ha donat el Bé.
I ara el sol del matí ja no entra per la finestra
i en el fosc de la nit no hi ha far però hi ha tempesta.
Com al vaixell sense rumb que ha perdut la primavera,
els rumors d’un món perdut t’asfixien en la pau eterna.
Pots cridar i pots buscar, pots remoure cel i terra,
pots callar, pots fingir, pots semblar no ser perfecta,
pots entrar a dins del mirall i intercanviar-te a tu mateixa,
pots no voler baixar del taxi, fer-te l’orni, fer-te seva.
És el mal, és fosc, és clar.