Com un joc
cada cop que m'escoltéssiu,
com escric una cançó;
Avui m'enganxeu de bones:
nenes, nens, homes i dones…
escolteu el cantautor.
Necessito algunes peces,
concentrar-me sense presses,
el fred d'una habitació,
una llum arran de taula,
també el do de la paraula,
la guitarra i uns acords…
El didal d'una modista,
el cadenat d'un escapista,
l'olfacte del caçador,
les mordaces d'un lampista,
la suor del transportista,
el tall d'un enformador,
la cremor d'una burilla,
dos trumfos, una manilla,
la veu de l'apuntador,
els tirants d'una cotilla,
dos sobres de camamilla,
la saliva d'un petó…
Un telèfon que no soni,
la forca d'algun dimoni,
una ratlla, un mall ben gros,
els glaçons del meu cubata,
els cordons d'una sabata,
les galetes del meu gos,
una lluna a la finestra,
els confits d'alguna festa,
la tarja del ram de flors,
tots els llamps d'una tempesta,
una suma i una resta
per veure si un i un fan dos.
És com un joc, un joc, un joc…
Per si de cas no ho enganxéssiu
i del meu treball dubtéssiu
perquè no és entenedor,
donaré alguna altra pista:
atenció, parla l'artista…
i no tinc tot el temps del món.
Cadascú per fer la feina
necessita un cabàs d'eines,
i jo el tinc ben equipat:
quatre claus sense cabota,
unes anques de granota
i la cassola pel cremat…
La pedra de l'alquimista,
la nena de l'exorcista,
la bossa d'en Matagats,
el gallet d'una escopeta,
els botons de la bragueta,
la banda del pare abat,
el matxet del mercenari,
la sortida de l'armari,
penitència pels pecats,
la paciència del budista,
les parides del bromista,
les llàgrimes del soldat…
Les pissarres de les aules,
l'hemorràgia de paraules,
un somni d'enamorat,
el risc de l'equilibrista,
el mirall del transformista,
el torero empitonat…
i la meva fantasia,
que es dispara dia a dia,
fins que acabi ben sonat,
destrossant la poesia,
si no ve la policia
i se m'emporta emmanillat.
Ja vaig acabant la peça…
em consta que teniu pressa
però, és ben bé, que us ho heu buscat.
Reposem d'una vegada,
ajudeu-me amb la tornada
i el conte s'haurà acabat.
És com un joc, un joc, un joc...
(2005)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.