Les rates
Què tal els hi prova la xerrada matinal?
"Molt bé, jove, molt bé… no coneix pas la Sara,
la germana de l'Angústies, que fa règim i que es pinta?
Que un bon dia es va casar amb en Paco, aquell lampista,
que al final la va dinyar.
I ara viu amb en Varisto, el testimoni de Jehovà."
"I a la filla de la Patro, la que viu al segon B,
que es tirava a mitja escala i a l'altra mitja també?
Valga'm Déu, quina passada, diuen que està embarassada…
ben segur que és del carter."
Si em toqués la loteria, canviaria de carrer.
Pels replans conspiren les rates.
"I el nano de la Carmina, que es droga sempre que pot;
l'arracada que li penja i porta un piercing als pebrots.
Arriba quan és de dia i el meu fill ja s'ha llevat,
té el balcó ple de maria i una iguana en el terrat."
"I vostè tampoc se'n salva o és que es pensa que no sé
que li va marxar la dona amb un venedor de fuets?
Diuen que els van enganxar entre Roses i Figueres…
i el varen fer president dels Cornuts Sense Fronteres."
Pels replans conspiren les rates.
"I la seva filla, senyora,que sempre està fent el salt,
que apallissa el seu home i té un fulano carcamal.
Que els diumenges se'n va a missa per allò del què diran
i els dissabtes, a la pelu, no se'n salva ni en Shin-Chan.
Mai no té el dinar a taula, el que compra és tot fiat
i ja fa 20 anys i un dia, que el sexe li ha caducat.
Gasta mitjonets i bata, és la reina del replà
i els diners sempre a la caixa… que gastar-los és pecat. "
Pels replans conspiren les rates.
"Miri jove, no em violent i acabi aquest rock & roll…
que jo tinc poca paciència i a mi ningú em marca un gol.
Avui, m'ha enganxat discreta però podria ser pitjor;
desendolli la guitarra i es confiti la cançó."
Com va dir aquella senyora, i tocant-me els peus al cul,
vaig marxar de la tertúlia i encara em deia gandul!
Hosti noi, quina pasada… que traginen mala llet,
juro per la meva mare: que no queda un pam de net.
Pels replans conspiren les rates.
No sé pas perquè em preocupa si, total, jo sóc l'okupa...
(2005)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.