Borratxos de mar
on les tempestes s'espanten i els mapes escampen tots els oceans.
On neix una havanera, on les primaveres es renten les mans,
la proa van encarant, de garbí cap a llevant,
a dues milles o més desmallen les xarxes uns quants mariners.
Damunt la coberta, hi ha un cert moviment,
les caixes són plenes de peixos d'argent,
esquiven la mandra llençant els cubells,
plens d'aigua salada que esquitxen els vents.
Tot just el dia es desperta i la vila deserta es divisa allà al fons,
el cel estén els seus núvols i el tel de la lluna ja està mort de son,
la barca llisca lleugera per una catifa que es va esparracant,
mentre aquell cel s'emblanquina d'un munt de gavines
que baixen grallant.
Ai, pescador!, i al port ningú t'espera.
Ai, pescador!, llença els caps que ja els amarro jo.
Marxen amb el peix venut, la cremor del vermut i les butxaques plenes,
dintre d'alguna pensió fondran la salabror amb una dutxa ben freda.
I quan el sol toqui el dos i l'oest orgullós li reculli les cendres,
s'adreçaran tots plegats als bordells oblidats amb dames estupendes,
i quan la nit sigui al sac, la festa haurà esclatat al fons de les tavernes.
Els cants escantonen tots els seus records,
les penes no suren en els mars d'alcohol.
Cançons de taverna se senten al fons,
i les seves venes inflades pel rom.
S'hi han despullat les onades, les més descarades del "Mediterrà"
i les sirenes més belles que fan tombarelles cobertes de sal.
Algun sereno, els camàlics, els estraperlistes i l'autoritat,
la nit endreça les eines i aquests amb prou feines podran retornar.
(1999)
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.