Aigua de neu
arribo a port i no m'esperen aquells amics que hi vaig deixar.
Ni tu, la noia enamorada, que no em parava d'abraçar,
a qui vaig fer tantes promeses sense saber que era el final.
Volia escriure tantes cartes, però em feia mandra començar,
el rom curava les ferides i els dies passaven volant.
Aigua de neu, en els teus ulls, aigua de neu
i entre els teus llavis, un adéu, que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada, aigua de neu
i entre els teus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.
Vaig fer furor per les tavernes, vaig ser l'heroi d'aquells infants,
el preferit de les bandarres: el més famós dels navegants.
Vaig despertar amb llençols de seda, sentint el cants dels trobadors,
llençant a l'aire les monedes: comprant amors de dos en dos.
Però un dia es buidaren les butxaques i el navegant va naufragar;
ara l'esquiven les bandarres i se li riuen els infants.
Aigua de neu, en els meus ulls, aigua de neu
i entre els meus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada aigua de neu
i entre els meus dits, un record teu, que ha viatjat del cap als peus.
Avui t'he vist per la passera d'una altra barca d'aquest port,
diuen que a dins un nen t'espera que té el mateix aire que jo.
Una mirada clandestina trenca amb la veu un mariner,
desdibuixant el teu somriure que em fa reviure un altre temps.
El sol es pon i torno a casa, la mare espera el meu retorn,
ja té amanides les carícies que fan que no em senti tan sol.
Aigua de neu, en els seus ulls aigua de neu
i en els seus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada aigua de neu
i entre els seus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.
(1999)
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.