Aigua de neu
arribo a port i no m'esperen aquells amics que hi vaig deixar.
Ni tu, la noia enamorada, que no em parava d'abraçar,
a qui vaig fer tantes promeses sense saber que era el final.
Volia escriure tantes cartes, però em feia mandra començar,
el rom curava les ferides i els dies passaven volant.
Aigua de neu, en els teus ulls, aigua de neu
i entre els teus llavis, un adéu, que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada, aigua de neu
i entre els teus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.
Vaig fer furor per les tavernes, vaig ser l'heroi d'aquells infants,
el preferit de les bandarres: el més famós dels navegants.
Vaig despertar amb llençols de seda, sentint el cants dels trobadors,
llençant a l'aire les monedes: comprant amors de dos en dos.
Però un dia es buidaren les butxaques i el navegant va naufragar;
ara l'esquiven les bandarres i se li riuen els infants.
Aigua de neu, en els meus ulls, aigua de neu
i entre els meus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada aigua de neu
i entre els meus dits, un record teu, que ha viatjat del cap als peus.
Avui t'he vist per la passera d'una altra barca d'aquest port,
diuen que a dins un nen t'espera que té el mateix aire que jo.
Una mirada clandestina trenca amb la veu un mariner,
desdibuixant el teu somriure que em fa reviure un altre temps.
El sol es pon i torno a casa, la mare espera el meu retorn,
ja té amanides les carícies que fan que no em senti tan sol.
Aigua de neu, en els seus ulls aigua de neu
i en els seus llavis, un adéu que va calant per tot arreu.
Aigua de neu, per l'espinada aigua de neu
i entre els seus dits, un record meu, que ha viatjat del cap als peus.
(1999)
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.