La noia cega


Solitària i de cara al mar, es deixa embolicar per les boires baixes.
Caminant i palpant al vent, llevant o ponent li besen la cara.
Espera un marineret que poc a poquet al mar s'endinsava,
dient-li aviat tornaré, vés mirant l'horitzó, parla amb les onades,
que elles em portaran paraules d'amor, carícies amagades.

De punta a punta del port, camina una noia cega,
va tenir mala sort, una nit de lluna plena.
Estava pensant en ell, caminant per la cuneta,
un cotxe es va desbocar, al revolt de les Planetes.

Des de fa més de dos anys, se'n va al port de dia en dia,
vol escoltar la remor d'un vaixell on li va la vida.

De sobte, un matí molt fred, a 2/4 de 7, quan l'alba es retira,
arriba el seu estimat que ja s'ha enfilat damunt la cabina.
La veu i es posa a cridar, ella mou les mans buscant la sortida
d'aquell laberint d'amor on sempre és de nit, on la llum no arriba.
El ventre se li ha enrampat quan ell l'ha abraçat
i els companys els xiulen.

No diguis res amor meu, que sempre jo he d'estimar-te,
he pensat tant en tu i en l'amor que vull donar-te.
Jo també he estat encegat, quan la nit es desplegava
sobre el vellut d'aquell mar, on la lluna reposava.

Quan t'espanti la foscor, busca el meu cos estimada.
Has de tornar a veure el sol, perquè estàs enamorada.

No ha de trencar-nos el cor qui t'ha robat la mirada.

(2001)

Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.