Sa núvia morta
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja és també aquest peix.
Neda sa núvia, no se vol casar,
s'aigua verda és plena des seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.
Neda sa núvia i entre es convidats
hi ha una teoria (xerren d'un amant).
Fuma i diu "què passa" un pallasso vell,
i sa mare d'ella, i sa mare d'ell
Ploren amagades, ja no poden més
molt engalanades beuen JB's,
i es infants se queixen súper avorrits
...I ningú sospita on és es nuvill
Que entra dins sa casa molt desorbitat
cerca s'escopeta i se lleva es frac
tira sa corbata "jo la mataré,
si no vol ser meva, no és de ningú més".
Bota una bardissa i en es safareig
ho entén sa núvia i li diu "mata'm"
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.
Morta sa núvia, dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja es també aquest peix.
Morta sa núvia, no se casarà
i vermell s'enfonsa es seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.
La música correspon al Nocturn nº 13 de Frédéric Chopin
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.