A un amic


De somniador t’he conegut
fumador empedernit de tabac negre.
Noctàmbuls caminants de Rambles avall,
seductors seduïts, sambistes afeccionats,
narradors alcoholitzats d’aventures mil.

Olor de desinfectant de cinema antic
de Losey a Peckinpah amb colometes de blat.
Perseguidors implacables d’amors prohibits,
de Vivaldi als Rollings fumant pels descosits.
Has estat aire del Mediterrà a Madrid.

Somnis adolescents que s’han anat desfent
fent-se realitats pastel, desafiant el present.
Del llapis a l’aerògraf he vist desfilar
la nostra llibertat i tu escoltant
les melodies que he anat desgranant.

De Barcelona a Mataró vessant sensibilitat
he necessitat masses dies per oferir-te cançó.
I al tren de la costa i a l’autobús
fent “crucigrames”, bones i males estones
només et pot definir un mot: Amic.
Versión de Enric Hernàez
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Martirio presenta «Al sur del tango», un viaje donde la copla encuentra a su «marido»
[14/04/2026] por Xavier Pintanel

Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.

2.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026] por Xavier Pintanel

La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.