Barcelona no és un mite
ni un concepte escanyolit;
francament, res no m’excita
com sentir el seu cos humit.
Barcelona no és un mite:
existeix, n’estic segur
-des de la primera cita,
ens tractem sempre de tu.
Cada dia té una neura, cada dia té un nou pla;
quan m’acosto ni em saluda, p’rò m’agafa de la mà
i –si ella és el guia- no goso dir res,
només l’estalono amb posat de pagès.
Potser tingui el dia tendre –magarrufes i petons-,
potser, esquerpa, m’esgarrapi pels més foscos carrerons
i es faci l’estreta per la Catedral
o s’obri de cames a la Diagonal...
Tant se val!
Me l’estimo xarbotada; és a dir, desconcertant,
i li tinc aquell punt d’odi que en fa encara un millor amant.
Barcelona no és un mite
ni el vedat d’uns quants creguts;
ella sap triar amb qui es gita
i se’n fot, dels orelluts.
Barcelona no és un mite
-no us vull fer passar amb raons:
tot sovint, es fa petita i
se m’arrapa als pantalons.
Quan la lluna ens acarona amb llarguíssims dits de vi,
segreguem adrenalina i, oblidant-nos de dormir,
tresquem ran de barris –ciment i empedrats-
dels ritmes més càlids als gots més glaçats.
Els seus ulls de coctelera mesclen astres i neó
i, en fitar-los, sempre em juro que han d’esdevenir cançó.
Ja sé que no és fàcil, que puc prendre mal...
Fer gàbies de tinta és un acte immoral.
Tant se val!
Lentament, com qui no gosa, vaig robant-li algun bocí
i, després, al llit, el sento bategar sota el coixí.
Barcelona no és un mite:
els seus llavis són salats,
té el perfil un xic semita
i alguns trets agitanats.
Barcelona no és un mite:
el seu pit té gust de port
i les nits d’estiu palpita
si li passa a frec la mort.
Quan l’albada em crida a casa, marxo sense comiats
-a menys que, en acord implícit, decidim dormir plegats.
P’rò si una altra dona atia el meu foc
no es posa gelosa, li cedeix el lloc.
Fa tants anys que l’he fet meva que la invento cada cop.
Només ensumant la brisa endevino si és a prop.
Sé que si la perdo no valdré ni un ral
i que ella, d’andoves, en té un gavadal.
Tant se val!
Sóc fidel a poques coses, però sé en el fons del fons,
que quan ella t’ha fet seva ja has begut oli a galons!
Barcelona no és un mite,
sap que els déus són a l’atur
i, el que és ella, sempre evita hi-
potecar-se el seu futur.
Barcelona no és un mite:
és un vas ple de present,
t’embriaga o bé t’irrita
p’rò no et deixa indiferent.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.
El fotógrafo Maxi Vernazza publica Alguien en el mundo, un libro que reúne imágenes de Charly García tomadas entre 1998 y 2008, durante una de las etapas más intensas de su trayectoria: los años atravesados por el concepto Say No More. El volumen nace de casi dos mil fotografías, analógicas y digitales, y recorre escenarios, viajes, estudios, hoteles y momentos cotidianos del músico argentino.
Yacaré Manso presenta Un poco demasiado, su octavo trabajo discográfico, un álbum de diez canciones que marca un regreso a sus raíces de rock y pop sin abandonar su identidad como cantautor. Producido por el propio Manso junto a Víctor Volpi, el disco cuenta con la participación de Kevin Johansen, Los Tipitos, Vale Acevedo y Bersuit, además de "Lulo" Isod en batería y Juan Gigena Ábalos en guitarra.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.