Mel i vinagre
me l’amaneixo amb mel i vinagre!
Ara i aquí, voler cantar és un vici
però d’aquells que donen poc plaer i massa dolor.
És com portar un cilici
arran de cor, arran de veu i de cançó.
Però me’n fot! És meva la paraula,
Dic el que vull quan vull i no suporto ser dictat.
Mai no m’assec a taula
si em volen fer empassar gasòfia i vi tronat.
Reivindicar el dret a la discrepància
no està ben vist quan tots els llops fan el mateix udol.
Els pot semblar arrogància
el més senzill desig d’aprendre a viure sol.
Però me’n fot! Si el que faig incomoda,
això vol dir que encara ser engaltar. I a més, carai!,
per no passar de moda,
el millor és, senyors, no estar de moda mai!
Que mai podré permetre’m certes coses,
prou bé que ho sé: palpant bitllets mai no m’enceto els dits,
ni els peus trepitjant roses,
ni passo gaires nits precisament al Ritz.
Però me’n fot! Tinc el carrer a la porta,
de tant en tant un cos calent i tendre al meu costat,
i res no em reconforta
com dur dins del sarró el pa i la dignitat.
Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.