Carpe diem
Per l’avui engendrat sense pler ni desig.
Pels demàs que alçaran els vels dels calendaris
sols per trobar-hi, a sota, la nuesa del temps.
Pel vell que odia el seny que l’ha privat de viure.
Per la dona que mai no es pregunta si viu.
Per les roses d’un dia que van creure’s eternes.
Pel cos que quan fou jove no es va gosar oferir.
Per la llàgrima inútil que ningú no t’eixuga.
Pel calfred que la por t’ofereix tendrament.
Per tants cors ignorants dels batecs que els esperen
abans que no s’aturi el carrussel de la sang...
Carpe Diem.
Pels carrers desgastats amb les soles del tedi.
Per l’oblit que acumulen els silencis del mar.
Per la llum espectral de glaçades estrelles
que moriren abans no els donéssim un nom.
Pels taüts subterranis que transporten fatiga.
Per la malenconia del vaivé ciutadà.
Pel vals que mil neons ballen ran de teulades
tot amagant el cel als ulls dels vianants.
Pel mot empresonat al cau de la impotència,
el mot que ja no sap clavar-se amb moll del Temps.
Per la vaga rutina de sorolls i de gestos
repetits, maquinals, d’ençà que el món és món...
Carpe Diem.
Pel gos que va fitxar quan enterraven Wolfgang.
Per la fam de Bartòk i el conyac de Lautrec.
Per la música muda que Ludwig intuïa.
Per l’orella tallada del boig dels gira-sols.
Pel metall que acollí a dins seu Maiakovski.
Pels cucs que s’afartaren amb la carn de Rimbaud.
Pel whisky trascolat per Bogart i John Huston
i l’aigua que rebé als pulmons Virginia Woolf.
Pels trenta anys de Salvat dins l’esguard de lord Byron.
Pel patíbul corcat que esperava Villon,
el marbre en què Rodin empresonà Camille
i el pus que va colgar les flors de Baudelaire...
Carpe Diem.
Pel Graal que es desfà en cendra així que el toques.
Per l’amor que sovint es mor tot just es fa.
Per l’horitzó que sap recular quan avances
i et força a caminar i no et dóna repòs.
Pels déus que els homes fan segons la seva imatge.
Per l’ombra del no-res que ens porta de la mà.
Per tots aquells camins descartats en la tria
i que mai no sabrem on ens haurien dut.
Pels errors i els encerts, els udols i els murmuris,
els anhels i el dolor, la tenebra i la llum,
i pel gran Joc d’Atzar que a tots ens agermana
fins que ens toqui menjar les flors per les arrels...
Carpe Diem.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Tras más de quince años de amistad y colaboraciones esporádicas, la actriz y cantante española Leonor Watling y el músico y productor estadounidense Leo Sidran publican Leo & Leo, un álbum conjunto disponible en plataformas digitales, CD y vinilo. El proyecto, con colaboraciones de Jorge Drexler, Kevin Johansen y Javi Peña, se acompaña de una gira internacional junto a The Groovy French Band.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.
El músico y compositor venezolano Henry Martínez murió este 2 de octubre, según informó su familia a través de un comunicado en redes sociales. Autor de más de 200 canciones, su obra fue interpretada por voces como Pablo Milanés, Martirio, Marc Anthony, Jerry Rivera, María Teresa Chacín, Cecilia Todd y Gualberto Ibarreto.