Una bona cançó trista
mentre es besen pels portals
cossos mig difuminats,
quan la sang de la tardor
cau dels plàtans, amb remor
de murmuris apagats.
Seure en un banc qualsevol
per mirar un pot de formol
amb cadàvers de records,
ignorant els ulls distants
d’uns anònims vianants
de dits balbs i llavis morts.
I xiular una cançó trista
de Gainsbourg o qui sap qui,
que fermenti amb tremp d’artista
l’enyorança com el vi.
Una bona cançó trista
com a música de fons
de la història expressionista
que et projectes pels racons.
Quan badallen els pardals,
veure encendre’s els fanals
i copsar sobtadament
que els peus t’han portat molt lluny,
massa lluny, i llançar un gruny
si es comença a girar vent
Fer un cafè escoltant, si cal,
els clients d’un bar banal
de no importa quin carrer.
Si algú et parla, contestar amb
monosíl·labs, sense fam
de converses de paper.
I xiular una cançó trista
que no trobes a Internet,
mentre deixes una pista
de gots buits, de tabac fred.
Una bona cançó trista...
Si has fugit d’algú, pensar
que ho has fet per disposar
d’una absència en els budells,
per poder sentir-te viu
tot deixant-te endur pel riu
on s’estoven els vaixells.
Rebolcant-te en la foscor,
trobar mel en l’amargor
i plaer en la solitud,
i acabar reivindicant
la derrota, i estimant,
sols si és tard, el que has perdut.
I xiular una cançó trista...
Una bona cançó trista
com a música de fons
de la història expressionista
que et projectes pels racons.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.