Fumava només amb tu
era un costum, era un ritu.
Quan el recordo, aprofito
per a evocar el teu cos bru.
Tant si ho vols com si no ho vols,
tot el fum de la memòria
dibuixa la nostra història
amb delicats torterols,
un fum que ja s’ha esvaït,
però irrita els ulls encara
i ens planta davant la cara
l’antídot contra l’oblit.
Temps fa temps, la nicotina
envoltava, maternal,
dels nostres mals de queixal
a la nit més cristal·lina.
I, en aquell antre del Gòtic,
o allà on fos el nostre cau,
ens aïllava del sarau
amb el seu abric hipnòtic.
Jo t’oferia tendresa
i tu em donaves tabac,
fins que parava embriac
amb un mínim de cervesa,
sabent que, sols pel caliu
dels teus llavis que bevia,
per moments em convertia
en un fumador passiu.
Participava lleument
del teu càncer de pulmó
que el so de l’encenedor
augurava intermitent.
I aquell “clic” tan especial
I la flaire de benzina
m’eren la millor aspirina
quan la vida em feia mal.
La teva mà en una mà,
amb l’altra manipulava
el cilindre, i desbarrava
tot creient filosofar.
I anaven acumulant-se
dies i errors, anys i enganys.
Creia saber obrir els teus panys,
p’rò tu menaves la dansa,
fins ‘la tarda que em vas fer
fora de la teva vida
amb la indolència avorrida
d’aquell qui buida un cendrer.
No et pensis, no és cap mentida:
avui, ni un sol entrebanc
m’ha impedit entrar a l’estanc
per primer cop a la vida,
imperiós com un jerarca,
no pas per ‘comprar segells
sinó, en un dels meus rampells,
un paquet d’aquella marca,
Sortint del metro Fontana,
sobtadament ha ferit
el silenci de la nit
el plany de la cel·lofana.
He encès una cigarreta
per ‘fumar-me-la al xamfrà
on ens solíem trobar
quan girava aquest planeta
i, trenats amb la fumera,
m’he empassat, ara els teus ulls,
ara el somriure, ara els rulls
de la teva cabellera.
I així he continuat, fins
que amb la glopada darrera
t’he pogut sentir sencera
abrusant-me des de dins.
He deixat caure aleshores
la burilla al terra humit,
i he quedat embadalit
un minut o dues hores
tot mirant sense dir fava
i amb posat de passerell
com aquell puntet vermell
lentament agonitzava.
I, abans que no es dissolgués
la postrema filagarsa,
he cregut veure apagar-se
el meu cor per sempre més.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.