Somriures que mosseguen
així que han sentit debatre’s el poder a les seves mans.
Però sé de revoltats que han fet de la insubmissió
el leitmotiv permanent de la seva condició.
Sé de revolucionaris que ara viuen dins palaus
fets de pedra o de prestigi, mentre s’inflen com gripaus.
Però sé de revoltats que es vesteixen amb parracs
i els reserven manicomis, calabossos i gulags.
La Revolta és el somriure, p’rò un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu.
Sé de revolucionaris que han encès focs assassins
tot pensant-se ingènuament canviar el món, mudar els destins.
Però sé de revoltats que són lúcids amb escreix
i no creuen en cap canvi que no vingui d’un mateix.
Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
Sé de revolucionaris obsedits, i que han sotmès
l’individu a les idees, reduint l’Home al no-res.
Però sé de revoltats que no volen oblidar
que una vida ni té preu ni es podrà mai reemplaçar.
Sé de revolucionaris que desfan l’ordre establert
sols per a imposar-ne un altre, com qui pinta el blau de verd.
Però sé de revoltats per ‘qui tota autoritat,
sigui humana o bé divina, sols és digna d’un ramat.
Sé de revolucionaris tan seriosos com eixuts,
fabricants de paradisos de grisors i solituds.
Però sé de revoltats que es malfien d’un edèn
on el dubte és un proscrit, la ironia no és comprèn.
Sé de revolucionaris que tenen por de semblar
vulnerables si somriuen o si aprenen a estimar.
Però sé de revoltats que han comprès que són més forts
com més tendres, i refusen instal·lar-se panys als cors.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.