Somriures que mosseguen
així que han sentit debatre’s el poder a les seves mans.
Però sé de revoltats que han fet de la insubmissió
el leitmotiv permanent de la seva condició.
Sé de revolucionaris que ara viuen dins palaus
fets de pedra o de prestigi, mentre s’inflen com gripaus.
Però sé de revoltats que es vesteixen amb parracs
i els reserven manicomis, calabossos i gulags.
La Revolta és el somriure, p’rò un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu.
Sé de revolucionaris que han encès focs assassins
tot pensant-se ingènuament canviar el món, mudar els destins.
Però sé de revoltats que són lúcids amb escreix
i no creuen en cap canvi que no vingui d’un mateix.
Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
Sé de revolucionaris obsedits, i que han sotmès
l’individu a les idees, reduint l’Home al no-res.
Però sé de revoltats que no volen oblidar
que una vida ni té preu ni es podrà mai reemplaçar.
Sé de revolucionaris que desfan l’ordre establert
sols per a imposar-ne un altre, com qui pinta el blau de verd.
Però sé de revoltats per ‘qui tota autoritat,
sigui humana o bé divina, sols és digna d’un ramat.
Sé de revolucionaris tan seriosos com eixuts,
fabricants de paradisos de grisors i solituds.
Però sé de revoltats que es malfien d’un edèn
on el dubte és un proscrit, la ironia no és comprèn.
Sé de revolucionaris que tenen por de semblar
vulnerables si somriuen o si aprenen a estimar.
Però sé de revoltats que han comprès que són més forts
com més tendres, i refusen instal·lar-se panys als cors.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.
La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.