Somriures que mosseguen


Sé de revolucionaris que han esdevingut tirans
així que han sentit debatre’s el poder a les seves mans.
Però sé de revoltats que han fet de la insubmissió
el leitmotiv permanent de la seva condició.

Sé de revolucionaris que ara viuen dins palaus
fets de pedra o de prestigi, mentre s’inflen com gripaus.
Però sé de revoltats que es vesteixen amb parracs
i els reserven manicomis, calabossos i gulags.

La Revolta és el somriure, p’rò un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu.


Sé de revolucionaris que han encès focs assassins
tot pensant-se ingènuament canviar el món, mudar els destins.
Però sé de revoltats que són lúcids amb escreix
i no creuen en cap canvi que no vingui d’un mateix.

Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.

Sé de revolucionaris obsedits, i que han sotmès
l’individu a les idees, reduint l’Home al no-res.
Però sé de revoltats que no volen oblidar
que una vida ni té preu ni es podrà mai reemplaçar.

Sé de revolucionaris que desfan l’ordre establert
sols per a imposar-ne un altre, com qui pinta el blau de verd.
Però sé de revoltats per ‘qui tota autoritat,
sigui humana o bé divina, sols és digna d’un ramat.

Sé de revolucionaris tan seriosos com eixuts,
fabricants de paradisos de grisors i solituds.
Però sé de revoltats que es malfien d’un edèn
on el dubte és un proscrit, la ironia no és comprèn.

Sé de revolucionaris que tenen por de semblar
vulnerables si somriuen o si aprenen a estimar.
Però sé de revoltats que han comprès que són més forts
com més tendres, i refusen instal·lar-se panys als cors.
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Los colores de Poveda
[16/10/2025] por Carles Gracia Escarp

Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".

2.
Milo J convoca a Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez en «La vida era más corta», su nuevo disco
[10/10/2025]

El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.

3.
Leonor Watling y Leo Sidran presentan «Leo & Leo»
[03/10/2025]

Tras más de quince años de amistad y colaboraciones esporádicas, la actriz y cantante española Leonor Watling y el músico y productor estadounidense Leo Sidran publican Leo & Leo, un álbum conjunto disponible en plataformas digitales, CD y vinilo. El proyecto, con colaboraciones de Jorge Drexler, Kevin Johansen y Javi Peña, se acompaña de una gira internacional junto a The Groovy French Band.

4.
Fallece Henry Martínez, maestro de la canción venezolana
[03/10/2025]

El músico y compositor venezolano Henry Martínez murió este 2 de octubre, según informó su familia a través de un comunicado en redes sociales. Autor de más de 200 canciones, su obra fue interpretada por voces como Pablo Milanés, Martirio, Marc Anthony, Jerry Rivera, María Teresa Chacín, Cecilia Todd y Gualberto Ibarreto.

5.
El hola y adiós de Joaquín Sabina
[03/10/2025] por Xavier Pintanel

En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.