Somriures que mosseguen


Sé de revolucionaris que han esdevingut tirans
així que han sentit debatre’s el poder a les seves mans.
Però sé de revoltats que han fet de la insubmissió
el leitmotiv permanent de la seva condició.

Sé de revolucionaris que ara viuen dins palaus
fets de pedra o de prestigi, mentre s’inflen com gripaus.
Però sé de revoltats que es vesteixen amb parracs
i els reserven manicomis, calabossos i gulags.

La Revolta és el somriure, p’rò un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu.


Sé de revolucionaris que han encès focs assassins
tot pensant-se ingènuament canviar el món, mudar els destins.
Però sé de revoltats que són lúcids amb escreix
i no creuen en cap canvi que no vingui d’un mateix.

Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.

Sé de revolucionaris obsedits, i que han sotmès
l’individu a les idees, reduint l’Home al no-res.
Però sé de revoltats que no volen oblidar
que una vida ni té preu ni es podrà mai reemplaçar.

Sé de revolucionaris que desfan l’ordre establert
sols per a imposar-ne un altre, com qui pinta el blau de verd.
Però sé de revoltats per ‘qui tota autoritat,
sigui humana o bé divina, sols és digna d’un ramat.

Sé de revolucionaris tan seriosos com eixuts,
fabricants de paradisos de grisors i solituds.
Però sé de revoltats que es malfien d’un edèn
on el dubte és un proscrit, la ironia no és comprèn.

Sé de revolucionaris que tenen por de semblar
vulnerables si somriuen o si aprenen a estimar.
Però sé de revoltats que han comprès que són més forts
com més tendres, i refusen instal·lar-se panys als cors.
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Nano Stern regresa a Europa con una gira que celebra la canción chilena
[19/05/2025]

El cantautor chileno Nano Stern vuelve a Europa con Inventemos un país, una gira en la que presentará en el festival BarnaSants el disco grabado en homenaje a Víctor Jara y ofrecerá un repaso por las canciones más emblemáticas de su repertorio, junto a un homenaje a los grandes referentes de la canción popular chilena como Violeta Parra, Patricio Manns y el propio Jara.

2.
El BarnaSants clausura su 30 edición con un cartel de lujo
[30/05/2025]

La trigésima edición del festival BarnaSants se despide este fin de semana con tres conciertos de Nano Stern, Marta Gómez y Borja Penalba en Cotxeres de Sants, marcando además la última edición bajo la dirección de Pere Camps.

3.
Las Migas regresan con «Flamencas», un homenaje renovado a la raíz
[03/06/2025]

El nuevo disco de Las Migas, titulado Flamencas, representa una vuelta vibrante al flamenco más tradicional desde una perspectiva contemporánea, empoderada y femenina, con colaboraciones destacadas y una propuesta visual renovada.

4.
Abel Pintos lanza «Gracias a la vida», un homenaje musical a la canción latinoamericana
[03/06/2025]

El reconocido cantautor argentino Abel Pintos presenta Gracias a la vida, un EP de versiones que dialogan con la memoria sentimental del continente. Con interpretaciones personales de obras icónicas, Abel Pintos revisita canciones que marcaron su historia musical y emocional.

5.
«Spinetta» bajo la mirada de Eduardo Martí, un retrato fotográfico íntimo del Flaco
[02/06/2025]

La editorial Vademécum y el sello discográfico Sonamos presentan un libro de fotografías de Luis Alberto Spinetta tomadas por su amigo y colaborador Eduardo Martí. El volumen, titulado Spinetta, reúne casi 300 imágenes —muchas inéditas— que reconstruyen la vida y obra del músico argentino desde finales de los años 60.