La senyora cançó
(Serrat, Georges Moustaki, Violeta Parra),
una puta tan vella com el món
(Paolo Conte, Pete Seeger i Raimon).
S’enganxa a tots els llavis de la terra
(Chico Buarque, Amèric, Pedro Guerra),
tan promíscua i alhora tan fidel
(Ovidi, Paco Ibáñez i Jacques Brel).
La senyora Cançó és una noieta
(Nougaro, Georges Brassens i Labordeta)
i us puc dir, perquè ho sé de bona tinta
(Guidoni, Pierre Perret, Maria Cinta),
que ignora encara l’ús de la vagina
(Gato Pérez, Al Tall, Joaquín Sabina)
i reneix cada dia en sortir el sol
(Krahe, Uc, Giorgio Gaber i Imanol).
Se sorprèn del que veu al seu voltant
(Aute, Llach, Zeca Afonso i Yves Montand)
i us ho voldrà explicar peti qui peti
(Cohen, Biel Majoral, Daniel Viglietti).
De tota fusta en fa la millor estella
(Pau Riba, Silvio, Tero i Jaume Arnella)
i és capaç de mudar sovint de pell
(Gilles Vigneault, Anne Sylvestre i la Rossell),
p’rò incomoda els qui canvien de camisa
(Barbra Streisand, Oskorri, Jaume Sisa),
i el poder li té poca simpatia
(Guillem d’Efak, Bonet, Carlos Mejía)
car no és fàcil poder-la controlar
(Carlos Puebla, Renaud, Toni Morlà),
i voldrien posar-li una sordina
(Víctor Jara, Om Kalsoum, la Guillermina).
Si no es deixa comprar amb qualsevol cosa
(Atahualpa, Leclerc i David Broza),
la neguen i li lliguen mans i peus
(Joan Isaac, Tomeu Penya i Madredeus),
i li atien els gossos del Mercat
(Woody Guthrie, Lertxundi, Jean Ferrat)
i miren d’escanyar-la fins que mori
(Lucio Dalla, Francesco di Gregori).
La senyora Cançó traspua amor
(Pi de la Serra, Fausto, Luis Pastor)
p’rò no li prova gens l’excés de mel
(Peter Gabriel, Leprest i Lluís Miquel).
La senyora Cançó és alegre i trista
(Caetano, Barbara, Ia&Batiste),
no deixa indiferent gairebé mai
(Charles Trenet, Milanés, Gilbert Laffaille).
I pot ser emprenyadora com un poll
(Paoli, Xabier Lete, Sting, Fonoll)
quan de nit se’t cruspeix de viu en viu
(Ute Lemper, Lou Reed i la Feliu).
La senyora Cançó pot ‘nar elegant
(Hernàez, Gilbert Bécaud, Wolf Biermann)
o quasi nua i ensenyar el culet
(Subirachs, la Laffitte, Gerard Jacquet):
La veu i una guitarra o un piano
(Édith Piaf, Vinicius, Carlos Cano)
sovint fan més que una orquestra sencera
(Bob Dylan, Reggiani, Quintín Cabrera)
perquè les emocions s’alcin de proa
(Béart, Léo Ferré, Mikel Laboa)
i solquin l’oceà més enrabiat
(Tom Waits, Paco Muñoz, Enric Barbat).
Mentre uns dits acaronin una galta
(Paul Simon, la Gréco, Xavier Ribalta)
i la paraula no l’aixafi el tren
(Cilia, Hilario Camacho, Jorge Ben),
la senyora Cançó se sabrà eterna
(Jordi Barre, Gal Costa, Elisa Serna),
eterna com l’arxiu que em queda coix
(Carbonell, Yves Duteil i Xesco Boix)
car el deixo en suspens tot just obert
esperant que el completi algun expert,
esperant que el completi un dia algú,
esperant que el completis potser tu.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.
La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.
El pasado 18 de julio de 2026 se reunieron 11 comparsas de todo el territorio español en la pequeña localidad de Palau-Solità i Plegamans, a 25 km de Barcelona. Una concentración carnavalera uruguaya que finalizó con un concierto de todo un referente de este género musical afrouruguayo, Eduardo Da Luz.
Paripé publica Pájaro azul. Cartas desde el exilio, un volumen que reúne las cartas que Mercedes Sosa escribió entre 1978 y 1981 durante su exilio forzado. Editado por Araceli Matus, Agustina Pérez Rial y Graciela Goldchluk, el libro ofrece una mirada inédita sobre la dimensión más íntima de la cantante y da origen también a un documental y una exposición.
El cantautor extremeño Miguel Ángel Gómez Naharro presenta un nuevo EP compuesto por cinco canciones editado en CD y vinilo. Inspiraciones reúne composiciones propias con colaboraciones de distintos músicos y textos que abordan desde la vida en la gran ciudad hasta las relaciones humanas y la reflexión sobre el mundo actual.