Dins el ventre dels estats
que sóc un mal valencià,
que açò de parlar amb Carles,
que és un xiquet de Premià,
sense mudar de llenguatge
és cosa que no se fa.
Que ell i jo no ens hem d’entendre,
que català i valencià
tenen tan poquet a vore
com un poll i un bacallà.
Que si la realitat nega
el que afirmen els de dalt,
el que ha de fer un patriota
és negar la realitat.
Mare, al carrer n’hi ha que em diuen
que sóc un mal valencià,
i eixos que m’ho diuen, sempre
m’ho diuen en castellà.
Mare, no tenen vergonya:
que vagen a fer la mà!
No em fio de les banderes,
tinc al·lèrgia a les fronteres
i, d’himnes, no en canto mai,
p’rò m’estimo la paraula,
l’única pàtria, la baula
que ens lliga a un temps i un espai.
Amb una llengua esquinçada,
subalterna i humiliada,
serem espectres glaçats...
O posem guix a l’esquerda,
o ens reduiran a merda
dins el ventre dels Estats.
- Mumare, es patró assegura
que es català que parlam
no és gens útil pes turisme,
que es foraster sí que val,
i que és molt millor encara
començar a aprendre alemany,
perquè es futur de Mallorca el
dicten ses lleis des Mercat.
Xerrar en sa llengo dets amos
demostra que ets un bon ca,
i així et cauran ses deixalles
quan ells s’hauran afartat.
Mumare, ens venem ses illes,
ets mots i sa dignitat,
i anam perdent sa memori
de qui som i qui hem estat.
Mentre s’omplin ses butxaques,
n’hi ha alguns a qui tant els fa,
p’rò en som molts més que no es pensen,
que no volem amollar.
- Mare, a l’escola m’ensenyen
que és pas res més que un patois
aquesta llengua que parli.
I això m’ho diuen, quin cas,
uns que són fiers de pertànyer
al bressol dels Drets Humans:
prou que això em faria riure
si no fos que fa plorar.
Mare, qui bufa les brases
el foc pot fer revifar,
mes al Rosselló, fa segles
desem l’alè en un calaix.
Confonem la Republica
amb Déu i l’Esperit Sant,
el francès amb la cultura
i l’opressió amb la igualtat.
Quina llibertat defensa,
i quina fraternitat,
qui assassina les paraules
de qui és el seu sobirà?
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.