El diable, si existís


Tots els totalitarismes sobreviuen
criminalitzant el crític, el rebel.
Si no el poden destruir, llavors se’n riuen
i li aboquen excrements,
escopinades, sang i fel.
P’rò de fet li tenen pànic, i el seu hàbit
és voler-lo encomanar, fins que el ramat
prengui el llop per un pastor i se senti àvid
de greixar el sistema que el té esclavitzat.
I potser és aquest precisament el cas
de la relació entre Déu i Satanàs...

El Diable, si existís, no exhibiria
cua, banyes ni peülles de cabró.
No faria olor de sofre,
i segur que no riuria
com un monstre de pel·lícules de por.
Fóra un home -o dona- de mirada encesa,
elegant però discret, molt atractiu,
educat i amb un somriure
amarat de la tristesa
d’aquell qui sap molt, molt més que no pas diu.
El Diable és allò que alguns humans
aspirem a esdevenir quan siguem grans.


Que qui guanya escriu la Història és més que un tòpic
i és senzill fer estelles de l’àngel caigut.
Els qui et fan veure pingüins enmig del tròpic
també et saben vendre el Mal
sota disfresses de Virtut.
Ells inventen Dogmes, Fes, la Intolerància,
els Inferns i tota mena de turment,
i els nodreixen i els fan créixer amb la ignorància
i amb la trista covardia de la gent,
bo i tenint sempre a l’abast bruixes, jueus
o dimonis per cremar en nom dels seus déus.

El Diable, si existís, compadiria
el destí de l’Univers i dels seus fills.
Miraria d’ajudar-los
i tindria la mania
de dir NO, tot i amenaces i perills.
Quina pena que, existint, també faria
que existís un Dictador Omnipotent
creador de clavegueres
on la nit no porta el dia
i el desig sempre ha d’anar a contracorrent.
El Diable és allò que alguns humans
aspirem a esdevenir quan siguem grans.


Sense Déu, sense Diable, una existència,
una breu guspira entre foscor i foscor,
sols es pot dignificar amb la resistència
radical contra la mort,
l’estupidesa i el dolor.
P’rò si qualsevol poder té prou cinisme
per a creure’s més o menys divinitzat,
algú haurà d’alçar-se del fons de l’abisme
i llançar-ne al fang l’estèril vanitat.
Fet i fet, cada persona és el bressol
d’un Diable que demana emprendre el vol.

El Diable, si existís, fóra un residu
solitari, solidari i fraternal,
d’una edat d’or somniada
on brillava l’individu
amb l’amor i la bellesa per Graal.
Qualsevol pot ser el Diable i tu podries
també ser-lo si acceptessis pagar el preu
d’obrir el cor a la revolta,
que és la marca dels Messies,
uns Messies sense espines, sense creu.
El Diable és allò que alguns humans
aspirem a esdevenir quan siguem grans.

Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
«Vengo con los ojos nuevos», el regreso discográfico de Ana Belén con canciones inéditas
[20/06/2025]

Después de siete años sin publicar nuevo material, Ana Belén lanza Vengo con los ojos nuevos, un álbum compuesto por once canciones originales en el que autores como Pedro Guerra, Vicky Gastelo o Víctor Manuel aportan letras centradas en la mujer, la memoria y la mirada vitalista hacia el presente. La producción corre a cargo de David San José.

2.
«Eternamente Omara», un nuevo álbum de Omara Portuondo
[25/06/2025]

A sus 94 años, Omara Portuondo publica Eternamente Omara, un nuevo trabajo discográfico en el que revisita grandes canciones del repertorio cubano acompañada por artistas como Nathy Peluso, Pablo López, Angelique Kidjo y Silvio Rodríguez, quien cantará Demasiado, tema incluido originalmente en Segunda cita (2010).

3.
Quique González anuncia su nuevo disco «1973» con un primer adelanto
[24/06/2025]

El nuevo álbum de estudio de Quique González llevará por título 1973 y se publicará oficialmente el próximo 3 de octubre de 2025 bajo el sello Cultura Rock Records. El anuncio llega acompañado de la apertura de la preventa y del lanzamiento de su primer avance, Terciopelo azul, una canción grabada en vivo que define el tono de un trabajo que busca reflejar con honestidad el momento presente del artista.

4.
«Vínculos - Anj’Hara», el debut discográfico de Olvido Lanza
[27/06/2025]

La violinista barcelonesa Olvido Lanza publica su primer disco en solitario tras una larga trayectoria acompañando a grandes cantautores, Mayte Martín, Manolo García, Miguel Poveda y, de forma especialmente destacada, a Joan Manuel Serrat.

5.
«Entre amigos y cuerdas»: el nuevo disco de José Manuel Lattus abre con una colaboración junto a Silvio Rodríguez
[21/06/2025]

El trovador chileno José Manuel Lattus lanzará este año su nuevo proyecto discográfico titulado Entre amigos y cuerdas, un trabajo centrado en la amistad como eje principal y en la música compartida como medio de encuentro. El álbum, previsto para 2025, reunirá colaboraciones con diversos artistas y amigos, recogiendo el recorrido musical y personal de Lattus a lo largo de los años.