Spleen
dormen al bagul dels records.
Quan les hipoteques han desarborat
les naus que es podreixen al fons de tants ports.
Quan a pocs cervells hi ha mons per descobrir
i el Viatge ha estat soterrat
sense cap senyal, al marge del camí,
al costat de Stevenson i d’Hugo Pratt.
Quan s’ha transformat en llautó
l’or de les donzelles del Rin.
Quan als llavis mor la cançó.
Quan sota l’asfalt no hi ha
ni la platja ni el demà,
sents com a dins teu neix l’spleen
Quan cotitza en Borsa la vulgaritat
i el talent irrita el poder
perquè desactiva la mediocritat,
dogma irrefutable de la nova Fe.
Quan qui mai no calla i no té res a dir
fa el cim de la imbecil·litat.
Quan saps que un imbècil sempre pot servir
per ‘fer un rei, un militar o un diputat.
Quan et cansa ensenyar les dents,
fer travetes, córrer un esprint,
per optar als seients preferents.
Quan et saps un estranger
passejant pel teu carrer,
sents com a dins teu creix l’spleen.
Quan Talmud, i Bíblia, i Alcorà, han obert
la raó en canal, i ara es veu
com en nom d’un cel tan àrid com desert
foscos rius de sang van escampant-se arreu.
Quan sospites que si, malgrat tot, hi ha un déu,
s’emborratxa massa sovint.
Quan la Humanitat és un malalt molt greu
obsedit a suïcidar-se per instint.
Quan veus quins desastres van dur
les idees del segle XX,
i sospites que el XXI
voldrà encara anar més lluny.
Quan a prop l’Infern retruny,
sents com se t’escampa l’spleen.
Quan l’adult no creu en fades ni follets
p’rò se’n va content a votar.
Quan la veritat, i fins i tot els drets,
són de qui fot crits i aprèn a mossegar.
Quan li veus la data de caducitat
a un planeta brut i encongit.
Quan sempre és moment d’anar a publicitat.
Quan el cor s’apaga i l’engoleix la nit.
Quan de cada pedra que cau
neix un altre mur de Berlín,
quan el pany rebutja la clau,
no hi ha poma sense cuc
i el cel gris es fa feixuc,
sents com tot en tu esdevé spleen.
Quan la teva llengua, entre rancor, perills,
odi, atacs, desídia, paranys
i la indiferència dels seus propis fills,
viu la decadència i potser els darrers anys.
Quan matem el temps mentre esperem la mort,
quan la mort és sols acabar
el que vam començar en néixer, i quan per sort
només tenim clar que no tenim res clar.
Quan el vent barreja la pols
d’Adolf Hitler i de James Dean.
Quan sents un regust agredolç
evocant el ratolí
que els teus somnis van parir,
treus a passejar el teu spleen.
El pasado 18 de julio de 2026 se reunieron 11 comparsas de todo el territorio español en la pequeña localidad de Palau-Solità i Plegamans, a 25 km de Barcelona. Una concentración carnavalera uruguaya que finalizó con un concierto de todo un referente de este género musical afrouruguayo, Eduardo Da Luz.
Paripé publica Pájaro azul. Cartas desde el exilio, un volumen que reúne las cartas que Mercedes Sosa escribió entre 1978 y 1981 durante su exilio forzado. Editado por Araceli Matus, Agustina Pérez Rial y Graciela Goldchluk, el libro ofrece una mirada inédita sobre la dimensión más íntima de la cantante y da origen también a un documental y una exposición.
Más de treinta artistas participaron en un concierto con todas las entradas agotadas que recorrió cincuenta años de historia del Festival Grec de Barcelona a través de la canción. La coproducción del TRESC (Abacus), el Grec Festival de Barcelona y el Taller de Músics reunió sobre el escenario voces de distintas generaciones y tradiciones musicales en un espectáculo concebido como una dramaturgia colectiva.
El coronel retirado Nelson Haase Mazzei, condenado a 25 años de prisión por el secuestro y asesinato de Víctor Jara y Littré Quiroga, fue detenido por la Policía de Investigaciones tras permanecer prófugo. La justicia chilena ordenó su ingreso inmediato en prisión para cumplir la condena impuesta por estos crímenes cometidos tras el golpe de Estado de 1973.
La cantante, poeta, investigadora y divulgadora ecuatoriana Margarita Laso actuará este miércoles en el festival La Mar de Músicas de Cartagena (España) dentro de la programación dedicada a Ecuador. Acompañada por siete músicos, ofrecerá un recorrido por algunos de los principales géneros de la tradición musical de su país, desde el pasillo hasta los sanjuanitos y las bombas afroecuatorianas.