Spleen
dormen al bagul dels records.
Quan les hipoteques han desarborat
les naus que es podreixen al fons de tants ports.
Quan a pocs cervells hi ha mons per descobrir
i el Viatge ha estat soterrat
sense cap senyal, al marge del camí,
al costat de Stevenson i d’Hugo Pratt.
Quan s’ha transformat en llautó
l’or de les donzelles del Rin.
Quan als llavis mor la cançó.
Quan sota l’asfalt no hi ha
ni la platja ni el demà,
sents com a dins teu neix l’spleen
Quan cotitza en Borsa la vulgaritat
i el talent irrita el poder
perquè desactiva la mediocritat,
dogma irrefutable de la nova Fe.
Quan qui mai no calla i no té res a dir
fa el cim de la imbecil·litat.
Quan saps que un imbècil sempre pot servir
per ‘fer un rei, un militar o un diputat.
Quan et cansa ensenyar les dents,
fer travetes, córrer un esprint,
per optar als seients preferents.
Quan et saps un estranger
passejant pel teu carrer,
sents com a dins teu creix l’spleen.
Quan Talmud, i Bíblia, i Alcorà, han obert
la raó en canal, i ara es veu
com en nom d’un cel tan àrid com desert
foscos rius de sang van escampant-se arreu.
Quan sospites que si, malgrat tot, hi ha un déu,
s’emborratxa massa sovint.
Quan la Humanitat és un malalt molt greu
obsedit a suïcidar-se per instint.
Quan veus quins desastres van dur
les idees del segle XX,
i sospites que el XXI
voldrà encara anar més lluny.
Quan a prop l’Infern retruny,
sents com se t’escampa l’spleen.
Quan l’adult no creu en fades ni follets
p’rò se’n va content a votar.
Quan la veritat, i fins i tot els drets,
són de qui fot crits i aprèn a mossegar.
Quan li veus la data de caducitat
a un planeta brut i encongit.
Quan sempre és moment d’anar a publicitat.
Quan el cor s’apaga i l’engoleix la nit.
Quan de cada pedra que cau
neix un altre mur de Berlín,
quan el pany rebutja la clau,
no hi ha poma sense cuc
i el cel gris es fa feixuc,
sents com tot en tu esdevé spleen.
Quan la teva llengua, entre rancor, perills,
odi, atacs, desídia, paranys
i la indiferència dels seus propis fills,
viu la decadència i potser els darrers anys.
Quan matem el temps mentre esperem la mort,
quan la mort és sols acabar
el que vam començar en néixer, i quan per sort
només tenim clar que no tenim res clar.
Quan el vent barreja la pols
d’Adolf Hitler i de James Dean.
Quan sents un regust agredolç
evocant el ratolí
que els teus somnis van parir,
treus a passejar el teu spleen.
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.